La Llei orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’ordenació general del sistema educatiu (LOGSE), preveu a l’article 23.2 l’existència de programes específics de garantia social per als alumnes que no assoleixin els objectius de l’educació secundària obligatòria, amb la finalitat de proporcionar-los una formació bàsica i professional que els permeti incorporar-se a la vida activa o prosseguir els seus estudis en els diferents ensenyaments regulats a la mateixa Llei. A l’article 23.3 estableix que les administracions educatives garantiran una oferta suficient d’aquests programes específics de garantia social.
En aquest mateix sentit, el Decret 75/1992, de 9 de març, pel qual s’estableix l’ordenació general dels ensenyaments de l’educació infantil, l’educació primària i l’educació secundària obligatòria a Catalunya, disposa a l’article 38 que el Govern de la Generalitat de Catalunya garantirà una oferta suficient de programes específics de garantia social per a l’alumnat que en l’ensenyament obligatori no hagi assolit els objectius establerts i en regularà el contingut.
El Decret 299/1997, de 25 de novembre, sobre l’atenció educativa a l’alumnat amb necessitats educatives especials, regula a l’article 7.2 l’escolarització en unitats o centres d’educació especial de l’alumnat major de 16 anys amb necessitats educatives especials derivades de discapacitats mitjançant l’oferta de programes adaptats de garantia social i de programes de formació per a la transició a la vida adulta.
El Departament d’Ensenyament, d’acord amb l’Ordre de 22 de juliol de 1993, per la qual es van autoritzar diversos centres docents i entitats col·laboradores per impartir amb caràcter experimental els programes de garantia social durant el curs 1993-1994, anualment ha autoritzat i desenvolupat programes de garantia social fins al curs escolar 2001-2002.
Així mateix, el Departament de Treball col.labora amb el Departament d’Ensenyament en l’oferta d’aquests programes, i el Decret 93/2002, de 19 de febrer, estableix les bases reguladores per a la concessió de subvencions als programes de garantia social.
Tenint en compte els resultats del procés d’aplicació d’aquesta oferta formativa, aquest Decret estableix l’ordenació a Catalunya dels programes de garantia social com a instruments formatius d’inserció de l’alumnat que no ha assolit els objectius de l’educació secundària obligatòria per tal de facilitar-los l’accés a una ocupació i/o possibilitar la seva reinserció en el sistema educatiu.
En virtut d’això, d’acord amb l’informe del Consell Escolar de Catalunya, vist l’informe favorable de la Comissió de Govern Local, realitzats els tràmits sindicals i d’acord amb el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora;
A proposta de la consellera d’Ensenyament, i amb la deliberació prèvia del Govern,
Decreto:
Article 1. Objecte
L’objecte d’aquest Decret és la regulació a Catalunya dels programes específics de garantia social que estableix l’article 23.2 de la Llei orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’ordenació general del sistema educatiu (LOGSE).
Article 2. Descripció
Els programes de garantia social són accions formatives, que realitza o autoritza el Departament d’Ensenyament, amb la finalitat de proporcionar als joves que finalitzen l’educació secundària obligatòria sense assolir-ne els objectius una formació bàsica i professional que els permeti incorporar-se a la vida activa o prosseguir els seus estudis en els diferents ensenyaments reglats, i especialment en la formació professional específica de grau mitjà.
Article 3. Persones a les quals s’adrecen els programes
Podran accedir als programes de garantia social aquells joves que hagin cursat completament l’educació secundària obligatòria i no hagin obtingut el títol de graduat en educació secundària.
Article 4. Objectius
Els objectius dels programes de garantia social són:
a) Preparar els joves per a l’exercici d’activitats professionals en oficis o ocupacions que permetin la seva inserció professional d’acord amb les seves capacitats i expectatives personals.
b) Ampliar la formació dels joves acollits als programes mitjançant l’adquisició de coneixements i capacitats propis dels ensenyaments bàsics i professionals per tal de facilitar la seva incorporació a la vida laboral i, si és el cas, la continuïtat formativa, especialment en la formació professional específica de grau mitjà.
c) Desenvolupar i consolidar la seva maduresa personal mitjançant l’assoliment d’actituds, hàbits i capacitats que els permetin participar com a ciutadans i ciutadanes responsables en les activitats social, laboral i cultural.
d) Proporcionar l’orientació laboral i acadèmica que correspongui.
e) Fomentar i desenvolupar el principi d’igualtat d’oportunitats entre els joves i les joves en l’accés a la formació i el treball.
Article 5. Estructura dels programes de garantia social
5.1 Per assolir els objectius esmentats a l’article anterior, els programes de garantia social s’estructuren sobre els àmbits de formació següents:
a) Formació bàsica, a la qual es dedicarà entre un 10 i un 30% del temps del programa.
b) Formació professionalitzadora, a la qual es dedicarà entre un 50 i un 70% del temps del programa.
c) Orientació i formació laboral, a la qual es dedicarà entre un 10 i un 20% del temps del programa.
En qualsevol cas, l’estructura dels programes s’adaptarà individualment o en grup, en funció de les característiques i les expectatives de les persones a les quals van adreçats.
5.2 La formació bàsica té per finalitat adquirir o consolidar hàbits i actituds, així com l’adquisició dels objectius de l’educació secundària obligatòria per tal d’afavorir la maduresa general de l’alumnat i, en especial, possibilitar el desenvolupament profitós de la formació professionalitzadora. Així mateix, haurà de facilitar la possible continuïtat dels seus estudis en els diferents ensenyaments reglats.
5.3 La formació professionalitzadora té per finalitat dotar l’alumnat de competències i hàbits professionals que li permeti desenvolupar l’activitat laboral en llocs de treball adequats. La realització de la formació pràctica en centres de treball s’inclourà en aquest àmbit.
5.4 L’orientació i la formació laboral tenen per finalitat proporcionar a l’alumnat elements que li permetin consolidar i diversificar interessos professionals, familiaritzar-se amb l’entorn productiu i utilitzar de manera eficaç les tècniques bàsiques de recerca de treball.
5.5 Ateses les característiques de l’alumnat, s’atorgarà atenció prioritària a l’acció tutorial, que serà permanent al llarg de tot el programa. L’acció tutorial tindrà per finalitat el seguiment del procés formatiu de l’alumnat, afavorint l’assoliment d’habilitats socials i actituds que li faciliti la posterior inserció educativa i/o laboral.
5.6 La durada general dels programes de garantia social s’estableix entre 600 i 1.200 hores, de les quals el Departament de Treball podrà subvencionar l'import econòmic que al respecte es fixi en la corresponent convocatòria, de conformitat amb les disponibilitats pressupostàries.
Article 6. Requisits
6.1 Els professionals que exerceixin la docència en programes de garantia social hauran de disposar de les capacitats, els coneixements i l’experiència idonis en relació a l’àmbit formatiu corresponent. La formació la podran impartir tant professionals de l’educació com, en la formació professionalitzadora, experts en l’àmbit professional corresponent.
6.2 Les administracions locals i les entitats promotores de programes de garantia social hauran d’acreditar davant el Departament d’Ensenyament que disposen dels espais docents i dels equipaments suficients per desenvolupar-los. En tot cas, els locals hauran de tenir el certificat de solidesa, degudament actualitzat. Tanmateix, els centres docents públics i privats podran impartir els programes de garantia social en els espais i instal·lacions autoritzats, sense necessitat d’acreditar el primer requisit.
Article 7. Organització
7.1 El Departament d’Ensenyament determinarà l’oferta anual de programes de garantia social per tal de garantir-la d’una manera adequada i suficient. La planificació de l’oferta es farà tenint en compte les necessitats de l’alumnat i del territori. En la definició de l’oferta necessària de programes de garantia social, el Departament d’Ensenyament tindrà en compte, d’acord amb el Departament de Treball i les administracions locals, la prospectiva de desenvolupament i les necessitats socials de la zona.
7.2 La realització de l’oferta pròpia de programes de garantia social del Departament d’Ensenyament correspondrà a la Direcció General de Formació Professional. Per desenvolupar-la es podrà comptar amb les instal·lacions dels centres docents públics dependents del Departament d’Ensenyament.
7.3 El Departament d’Ensenyament podrà establir convenis de col·laboració amb altres departaments de la Generalitat de Catalunya, les administracions locals i altres entitats públiques i privades per a la realització d’aquests programes.
Article 8. Autorització
La Direcció General de Formació Professional del Departament d’Ensenyament autoritzarà com a programes de garantia social els promoguts per les administracions locals o per les entitats públiques o privades que, amb els objectius i l’estructura detallats als articles 4 i 5, reuneixin els requisits establerts a l’article 6 d’aquest Decret. A aquest efecte, els promotors presentaran a la Direcció General de Formació Professional del Departament d’Ensenyament, per a la seva autorització, els programes a desenvolupar, amb el detall de la seva estructura, el personal docent i els experts, i els requisits dels locals on s’impartiran.
Article 9. Avaluació dels programes
Als efectes de valorar la suficiència de l’oferta dels programes i la seva adaptació als objectius previstos, les administracions públiques i les entitats públiques i privades que desenvolupin programes de garantia social comunicaran anualment al Departament d’Ensenyament els resultats obtinguts en els programes realitzats, quant al nombre d’alumnes que l’ha completat, i la seva inserció laboral o la seva continuïtat en el sistema educatiu.
Article 10. Certificació
10.1 Les persones que hagin cursat programes de garantia social rebran una certificació acreditativa expedida pel promotor que hagi impartit el programa en la qual constaran els mòduls formatius desenvolupats i les competències assolides en cada àmbit. Aquesta certificació, que s’haurà d’ajustar a les correspondències i convalidacions que preveu la disposició addicional tercera del Reial decret 797/1995, de 19 de maig, pel qual s’estableixen directrius sobre els certificats de professionalitat i els corresponents continguts mínims, serà registrada pel Departament d’Ensenyament.
10.2 A l’efecte de la continuació d’estudis de l’alumnat, aquesta certificació acredita el requisit corresponent al programa exigit per inscriure’s a la prova d’accés a cicles formatius de grau mitjà.
Disposició addicional
Els programes adaptats de garantia social i els programes de formació per a la transició a la vida adulta desenvolupats en unitats o centres d’educació especial, adreçats a l’alumnat amb necessitats educatives especials derivades de discapacitats, es continuaran regulant pel Decret 299/1997, de 25 de novembre, sobre l’atenció educativa a l’alumnat amb necessitats educatives especials, i la normativa que el desenvolupi.
Disposició derogatòria
Es deroga l’Ordre de 22 de juliol de 1993, per la qual s’autoritza per impartir amb caràcter experimental els programes de garantia social durant el curs 1993-1994 a diversos centres docents i entitats col·laboradores.
Disposició final
Es faculta la consellera d’Ensenyament per dictar les disposicions necessàries per al desenvolupament d’aquest Decret.
Barcelona, 16 d’abril de 2002
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
Carme-Laura Gil i Miró
Consellera d’Ensenyament
(02.095.021)